Compagni di viaggio

Guardand un gioren na fotografia
Ed quand iera ragas
Fin da ster mel me gnu na nostalgia
Come un insoni in transce son ande
Ragas dun temp indre me son torne

Em son cate davanti a cà
Son ande denter pian pianen
Me medra in ca la feva la foieda
Me peder lera a dre pier al camen

Iò fat na corsa in dal tasell
In tla cambra e po’ in cantena
Dal temp eghnò mis poc
Io cgnosu tutt i bus
Anc chi andò ghera i top

Quand io sentì dal vosi in dal cortil
Son ande fora ed corsa
Emson cate con tutt i me amig

Ieren svelt selvategh tutt come levrat
Spericole incoscint sensa paura
Ades che son gnu vec e li pos dir
Ieren ragas, ieren nueter la natura

Quand se ragas al temp anconta mia
A conta soltant l’ora ed prer magner
Po’ corer in dal cortil o immesa ai camp
Cateres con chieter amig e prer zugher

Padron ieren nueter ed la campagna
D’avril semper deschelsa fina a l’avton
E tutt la fruta agghera insima ielber
Ieren nueter sol i gran padron

I persegh i figh i per
La fruta più madura
Lera come esplorer l’Africa
Ander a la ventura

Quand a srezi ieren maduri
Egh rampeven insima a gat
Che po’ al breghi e la camisa
Se sciancheven come stras

I bosch che dal Petrarca e van fina
Prepian
Ia conosiven tutt come ghiavisen in
man
Cgnosiven i sas al busi i foss ed i sinter
Tant’an ien gia pase
Per mè le semper ier

Da chi più grand esfiven insigner
Meter zo i las e al levri braconer

Di camp e bosch intorna tutt i elber ia
cgnosiven
Andò ghera al nì dal merel ed l’usgnol e
dal fringuell
Sa ghera al bus in tlelber
Agh feva un becalegn

Ded’la dal rì ed la Srezla a ghe na rocia
Le rosa scura come na castagna
La ciamen Campotrera
Per me le Boraciana

Le una rocia vulcanica
Elta sent meter a piomb le la da milion
d’an
Da quand le nasu al mond

Di mil e di mil falchi
Lasù in dal cel strideven
E in di cherpon ed la rocia
In tal so ni coveven

Ma dopa che gnu ed moda 
al legi ed protesion
ande là e ste ben atent
envedi più gnan von

e d’iste i ragas al mes ed luii
tutt in d’Enza a far al bagn
i grand badeven ai cicc
quest’chi val digh da bon
chi saviva mia noder
zugheva in dal sabbion

e son convint ancora 
quec’don lasù a preghe
egheren in t’nà vintena
nison se mai foghe

e su in d’la Srezla a pescher
che l’aqua feven gnir fìsa
col man ciapeven i pess
dal volti anc na quecc bisa

ven l’avton tornema a scola
as và a scola anc pr’imparer
chè tan bel la gioventù
che nison dev consumer

Pasa al temp e ven l’inveren
Pasa i gioren e a man a man
Fred aptit ai pee du sochel
A se scapa poc lontan

Le bel viver ed ricord
Ed col temp chè gia pase
Son torne da la me transce
Dal me soni em son svegle

Aglen finidi agli aventuri
I gir in mesa a bosch
Al corsi in mesa ai camp
Fermems ancora un po’
Ghem tutt i cavì bianc

Ormai le quesi sira
E guerd sora ai calanc
Libra elt in dol cel un falco
Ferem leger come nà piuma
E pens al temp ed quant’aghnera tant

Em ferem ancora un po
Son infonda a la carera
E pens a tutt i amigh
Chiò pers long a la streda

Le nota e son sven a cà
Na vosa chiò cgnosu la ma ciame
Lè col clà cree al mond e l’univers
Finch’è tutt i me pas lu la guide

E tutt i me insoni
Speransi ed illusion
Ed quand iera ragas

Ia met in tal baul
Con nostalgia e rimpiant
Partis per l’ultem vias

Le mèsa nòta un gran silensi intorna
In tuta la campagna
Dal campanil as senta
Un tocc d’una campana

Cesare Carlini - Cerezzola, 1993 -